Estem en un moment en que necessitem canvis,
la gent els reclama, els sentim, els escoltem, els veiem,...però em podeu dir
en quin moment recordeu una manifestació, una moguda de persones amb discapacitat funcional per reclamar
pels seus drets en aquesta societat?
Són moltes les coses que hauríem de propiciar
a que canviïn per on comencem? Doncs no hi ha una única cosa que sigui més
important que altres però sí ja va sent hora de que canviem el concepte de
discapacitat que interioritzat molta gent. Què és per tu una persona amb
discapacitat?quines paraules et venen a la ment? Pobret, llàstima, limitacions,
etc. Si són aquestes algunes de les que et venen al cap, negatives, doncs
esborra-les i reflexiona. Imagina’t que tot el dia et van remarcant les
limitacions que tens, tot el que no pots fer, que decideixen el que és millor
per tu, com actuaries? Com et sentiries? Masses preguntes...
[...]
les persones arriben, en part, a ser el que s’espera de nosaltres. [...] Si em
veuen com una persona amb qualitats s’espera alguna cosa de mi; sin només veuen
les deficiències, no veuran en mi cap possibilitat o molt poques.”
Per què no comencem mirant a la persona com a persona
i no com a discapacitat, a veure més les seves capacitats i no les seves
limitacions, a deixar de banda la llàstima i la protecció canviant-la per autonomia i llibertat. Hem d’omplir el
concepte de persona amb discapacitat amb aspectes positius i buidar tots els
negatius, facilitant-li un millor desenvolupament en la construcció de la seva
vida, tenint l’oportunitat de fer-ho
sense establir el camí i el seu destí.
Vivim i convivim en una mateixa societat, en
la qual ens hauríem de facilitar les coses entre nosaltres no
complicar-nos-les.
Tot té un inici i aquest canvi social és en un
mateix, per alguna cosa hem de començar.
Us animo a participar en el grup creat al
facebook “Empatia” (posar-se en el lloc de l’altre) per dir el que penseu
i per
on comencem?.
autora Vanessa Fernández López
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada